Jota vella de moixent

Les fadrines moixentines
totes van de cinc en cinc.
Una li diu a l’altra:
—Que ganes de novio tinc.

Pepiqueta guapeta
fa botifarres.
A pesseta la guitza,
totes cucaes.
I sa mare li deia
monyo sorongo,
el tapó de la bassa
serà el teu nóvio.

Quan passes per lo raval
tots et diuen ravalera.
No hi ha xica més templà
si no és la santanera

Lliguardeta la tonta
no te pessetes,
que se les gasta totes
comprant cintetes.
I sa mare li deia
que no jugara,
que el nóvio que tenia
ja no el té ara.

Des de que tu te n’anares
l’hortet ja no s’ha regat,
la bona herba no creix
i el julivert s’ha secat.

Deu i deu que són vint.
Vint i vint quaranta.
Ara ton pare pixa,
ta mare canta.
Ara ta mare canta
i ton pare també
al clamor d’esta casa
per setze gallets.